Cool-jazz
La col·laboració entre Gil Evans (arranjador) i Miles Davis (trompeta) dóna lloc a l’aparició del Cool-jazz, amb el disc Birth of the Cool. Aquest estil de jazz neix com una evolució a partir del Be-bop. És una música més arranjada, en contraposició el be-bop, més lliure. Els temps suaus substitueixen els ritmes ràpids. “Cool”, fred, en contraposició a “hot”, calent, com l’estil precedent.
Trailer del documental sobre Miles Davis Birth of the Cool. El podeu veure a Netflix.
Vegeu el trailer de Miles Ahead, pel·lícula del 2016 sobre la vida de Miles Davis, dirigida i interpretada per Don Cheadle.
West Coast
El West Coast és el jazz de la costa oest. És un jazz creat per blancs. Destaquen entre altres Gerry Mulligan (saxo) i Chet Baker (trompeta). Es tracta també d’un jazz on predominen els arranjaments.
Let’s Get Lost, és un documental de l’any 1988 dirigit per Bruce Weber sobre la vida de Chet Baker.
Hard bop
El Hard bop és l’hereu directe del Be-bop. Diferent del Cool-jazz i el West Coast, com al Be-bop no predominen molt els arranjaments. És un contrast entre el jazz blanc i el jazz negre. Els més importants: Art Blakey (bateria) amb Lee Morgan (trompeta), i Clifford Brown (trompeta) amb Max Roach (bateria).
Durant més de trenta anys la banda d’Art Blakey (1919-1990), els Jazz Messengers, ha estat formada per joves músics que es convertiren en noms destacats del món del jazz, com Lee Morgan (1938-1972), Clifford Brown o Wynton Marsalis.
Clifford Benjamin Brown (o Brownie) va ser un trompetista de jazz i compositor americà nascut a Wilmington a l’Estat de Delaware el 30 d’octubre de 1930 i mort en un accident de trànsit el 26 de juny de 1956:
Un dels músics de jazz més important i influent de l’era post-bebop va ser el saxofonista Sonny Rollins (1930-):
En definitiva als anys 50 hi ha molta riquesa, ja que també estan Count Basie, Duke Ellington (rellançat al festival de Newport del 56) Louis Armstrong, Billie Holiday, Ella Fitzgerald, i molts més.
És un moment dolç per a la música comercial. A més, apareixen els primers dics en Long Play, s’acaba el límit dels 3 minuts.
Marc Seguí i Satorre
Tot Música ESO 